La millora de resultats educatius: un objectiu compartit

La Consellera d’Educació ha proposat un acord marc per a la millora de resultats educatius. Qualsevol iniciativa que aposti decididament per la millora contínua mereix també el suport decidit de qualsevol que s’estimi l’educació, per sobre d’altres consideracions.

Ara bé, respecte a les propostes de la Consellera, haig de dir que no s’observa cap novetat significativa o bé que es tracta d’iniciatives, algunes d’elles, de dubtosa eficàcia. Es troben a faltar altres actuacions, ja engegades pel govern anterior, i que des del meu punt de vista són molt positives per avançar. Crec fonamental seguir apostant per la línia reformista de l’educació, tot aprofitant els instruments magnífics que ens aporta la Llei d’Educació de Catalunya i els decrets ja aprovats pel govern anterior.

El primer que trobem a faltar en el discurs de la Consellera és que no es faci cap al·lusió als bons resultats que Catalunya va obtenir en les proves PISA que es van publicar per la OCDE al desembre. Per millorar els resultats el primer que li cal a la nostra educació és més optimisme i suport per aquelles actuacions que reporten un bon rendiment. Mala estratègia és aquesta d’ignorar els bons resultats obtinguts pels nostres alumnes de 15 anys en les proves publicades el passat mes de desembre.

En relació a aquestes proves el primer que ens hem de preguntar és com pot ser que Catalunya obtingui uns resultats iguals o fins i tot millors als de països com Alemanya o França i, paradoxalment, ens situem en un nivell molt inferior en el percentatge d’alumnes que obtenen el graduat de l’ESO. Aquesta és una de les claus que la Consellera faria bé en analitzar. Com és que els nostres alumnes obtenen millors resultats en el PISA i, just en el mateix tram d’edat, suspenen molt més l’ESO i no continuen estudiant?

Això ens porta a una de les mesures que ha anunciat la Consellera i que de fet és una iniciativa per reformar la LOE, en la qual el Ministeri hi portava treballant amb les comunitats autònomes des de fa més d’un any. Es volen introduir itineraris formatius diferenciats en el segon cicle de l’ESO, especialment al quart curs. Aquests itineraris orientarien els alumnes cap a diferents estudis postobligatoris, alguns d’ells de caire més professionalitzador.

La novetat real de la proposta, si finalment s’aplica, no rauria en aquest itineraris sinó en la modificació del sistema d’acreditació dels ensenyaments bàsics: és a dir l’actual títol de graduat en ensenyament secundari. El graduat actual només serveix per certificar si un alumne aprova l’ESO o no, res més. Tanca o obra, de manera excessivament rígida, la porta de l’educació postobligatoria. Aquesta rigidesa resulta amargament desmotivadora per molts dels nostres alumnes que veuen, tot just quan comencen l’ESO, com al final del camí es trobaran sense sortida. Per a què esforçar-se doncs, quan se’ls anuncia anticipadament el seu fracàs, quan saben que les seves dificultats en assolir algunes competències del currículum son insuperables i quan saben que si no assoleixen el tot es condemnen al no res. Així quedarà finalment certificat. Aquesta és la crònica d’un fracàs anunciat. Quin sentit té parlar de cultura de l’esforç, quan aquest esforç mai no es reconeix oficialment per a un determinat perfil, no menor, d’alumnes.

Quedi clar que la cosa no funciona així en altres països on els alumnes obtenen al final de l’educació bàsica una certificat que acredita quines competències han assolit. I que els orienta es el seu itinerari formatiu sense que ningú es trobi amb el pas barrat per no ser competent en tots els àmbits del currículum. Aquest és el gran canvi que ens cal per situar-nos a nivell europeu en els percentatges de certificació acadèmica dels nostres alumnes. Perquè a nivell de resultats educatius, el PISA ja diu que ens hi hem equiparat, i això no vol dir que no hàgim de seguir millorant, com hem fet especialment en els darrers anys.

Sorprèn que el Departament, en el seu pla de millora de resultats educatius, es fixi més en els itineraris de 4rt d’ESO, quan això ni és rellevant, ni representa cap novetat. Actualment, els nostres alumnes de l’ESO ja poden cursar itineraris diferents, amb els anomenats programes de diversificació curricular, contemplats per la legislació vigent, que possibiliten que els alumnes amb més dificultats puguin veure reduït el seu currículum i, fins i tot, el nombre de matèries a cursar. Aquests programes s’apliquen en molts dels nostres centres amb notable èxit. El problema amb què topen aquests programes és que al final del procés el sistema de certificació no els permet garantir als seus alumnes la continuïtat en estudis postobligatoris adaptats al seu perfil personal.

No estaria d’acord amb què aquest itinerari impliqui l’aparició de noves matèries (pròpies d’alguna especialitat de la FP) perquè tindria un efecte contraproduent, en posar més l’èmfasi en el contingut de les matèries i no en les competències bàsiques. Li diria, en aquest sentit, a la Consellera que sigui coherent amb un dels seus missatges inicials, que comparteixo, i que al·ludia a la necessitat de simplificar el currículum.

Una altra de les propostes plantejades són les proves de setembre. Argumentar que amb aquestes es milloraran els resultats és certament imprudent. No hi ha cap estudi que demostri això, ni el contrari. I hem de reconèixer que el tema té el seu debat. De fet, però, en el camp de l’avaluació dels alumnes qualsevol mesura pot resultar positiva, si després els professionals l’apliquen en benefici d’aquests alumnes. Podria passar que instaurar el setembre comportés un increment dels alumnes suspesos en juny. És allò de: “et podria aprova ara, però ja ho faré el setembre”. El problema és que després, en el llarg estiu, es poden perdre moltes coses pel camí, entre d’altres les ganes de l’alumne d’estudiar per al setembre.

Detecto en aquesta mesura més una enyorança del passat que no pas una proposta de futur. De fet, altres Comunitats Autònomes que apliquen proves al setembre no obtenen millors resultats. Precisament la Comunitat Valenciana acaba d’anunciar la intenció de suprimir-les per millorar els resultats educatius. Tant en aquesta mesura com en la de la Consellera no hi detecto gaire ciència. En fi, ben segur que si finalment tornem al setembre, el Departament sabrà organitzar i planificar el començament de curs per garantir que aquest comenci ordenadament els primers dies de setembre. Cosa que, per cert, anirà molt bé per a la millora de resultats.

Altres mesures com les activitats de reforç extraescolar pels alumnes amb dificultats o centrar l’atenció educativa en les competències comunicatives i especialment en la lectoescriptura: res a dir, totalment a favor. Només que no esdevenen cap novetat ja que governs anteriors han treballar intensament en aquesta direcció. En relació amb la millora de les habilitats comunicatives, a banda de continuar en la línia de millorar les metodologies d’aula, és fonamentalment que és mantingui l’aposta i el rigor de les proves externes, tant les de 6è de primària com les de 4rt d’ESO. Aquestes proves es preveuen efectuar aquesta primavera, tal i com es va anunciar als centres en les instruccions d’inici de curs. Estic convençut que aquest avenços en la cultura de l’avaluació són claus per a la millora de resultats. Sobta que la Consellera no en fes esment.

Publicado por Jaume Graells
Delegat de la sectorial d’educació del PSC de Catalunya